En el ple ordinari de gener 2006, el grup municipal d'esquerra va presentar una moció que proposava retirar el nomenament d’alcalde honorari i perpetu al general Francisco Franco i treure la creu de pedra de davant del cementiri per haver format part del monument situat, a principis dels anys quaranta, al portal d'Avall en record "de los caidos por dios y por españa".
El llavors regidor delegat de l’àrea de cultura, va dir el següent: "El nostre Poble ja fa anys que va passar pàgina a la dictadura franquista, amb acord i consens de les forces polítiques de l'època de la transició, i no es considera tornar a iniciar un procés revisionista com si no hagués tingut lloc el què, en el seu moment, ja es va produir. Al nostre entendre, el Poble ja ha passat pàgina i no porta enlloc tornar obrir fets de fa més de 40 anys".
Doncs bé, desprès de 2 anys i escaig, l’ajuntament socialista tan contrari a parlar de la república i de la guerra civil, ara ens presenta un cicle documental "Per no oblidar".
En que quedem, hem d'oblidar o hem de no oblidar?
Superats per la realitat de la memòria històrica a Espanya i pel memorial democràtic a Catalunya, el pensament d'aquells regidors socialistes que varen votar en contra d'una proposta per no oblidar ha canviat de forma espectacular i afortunadament ja han perdut la memòria.
17 comentaris:
Como pueden decir una cosa, y ahora utilizar ahora la memoria histórica.
Puede en la anterior etapa del PSOE en la Selva funcionava como una Dictadura de un solo pensamiento. Que cambios no entindo nada de nada... Pilar
Molt d'acord amb la Pilar. Crec que el 2006 els socialistes varen seguir les instruccions del Suprem que teniem com alcalde. Manca de personalitat o disciplina de partit?
cuando la misma persona te engaña por segunda vez, LA CULPA ES TUYA
JO NO OBLIDO, PERÒ PERDONO QUAN CAL.
Amic Vinyals i Cia,
perdoneu però una vegada més “pixeu fora del test”.
Primerament us haig de dir que heu de tenir clar en quin costat esteu i tenir clar qui és i on és l’enemic. En aquest blog sembla que aneu a la cacera de “bruixes” i que el punt de mira del vostre objectiu hi hagin de manera monòtona i reiterativa els socialistes. Molt penós d’un grup que s’autoproclama d’”esquerres”.
Feta aquesta petita introducció vaig a respondre unes afirmacions que, directa o indirectament, m’ataquen personalment ja que en tres de les vostres entrades al blog us poseu amb la meva persona i no cal dir dels qui anònimament s’hi abonen en les entradetes posteriors. Tant de ressentiment us provoco? Perquè cara a cara no teniu el valor d’expressar-ho?
He estat dubtant de contestar o no contestar els vostres articles d’opinió, entre altres coses per no entrar en el vostre joc i perquè no crec que massa gent segueixi aquests comentaris, però pensant en allò de que “qui calla atorga”, no hem dona la gana que per internet es vagin aportant certes opinions i difamacions, que es tergiversin els fets i que aquestes accions quedin impunes i, per això, em permeto esplaiar-me un moment.
En “oblidar o no oblidar, aquesta és la qüestió” poseu en boca meva unes afirmacions que no són del tot exactes. La meva contesta, feta en nom del grup de govern municipal, quan ERC va fer la proposta referida al nomenament de Franco com a fill predilecte, va ser exactament la de que l’Ajuntament de la vila, realment, feia vint-i-cinc anys que havia passat pàgina i precisament aquest “nomenament” no tenia cap efecte i tornar, ara, amb aquest tema, era d’un oportunisme o d’una voluntat d’afermar-se en unes postures que un seguit de gent ja teníem molt clares i assumides des de feia temps. I vaig afegir que aquest tipus d’accions o de propostes s’han de fer en el moment que cal. Quan Franco era viu era quan calia plantar cara i no, ara quan feia trenta anys que estava enterrat. En canvi, el “franquisme” o el “feixisme” encara poden ser vius amb determinades actuacions i, això, és el que cal tenir en compte i el que cal combatre.
Us vau preocupar d’enviar als diaris una nota dient que “Franco continuava sent honorat a la Selva.” Quina bestiesa ! Què preteniu fer-vos els herois i auto-afirmar una postura i de pas intentar tractar de franquistes al grup de govern? Això, perdoneu-me, és d’una immaduresa malaltissa que crec, sincerament, que us ho haurieu de fer mirar.
L’any 1973, mesos abans de l’atemptat a Carrero Blanco, en un moment crític de la dictadura, cinc selvatans vam ser detinguts i posats a la presó per la Guàrdia Civil i la policia (la Teresa Feliu, el Joan Miró, el Julià Domingo, l’Ignasi Carnicer i jo) i ens acusaven de terroristes i de “catalanistes”: tot per defensar la llibertat d’expressió públicament. On ereu, llavors? Ja sé que em direu que no havieu nascut o ereu infants. Però jo si us puc dir que entre els denunciants hi havia gent que ara són “demòcrates de tota la vida” i alguns d’ells o els seus seus fills militen a l’esquerra nacionalista.
Nosaltres no hem oblidat, però sí hem perdonat.
En referència a la creu dels “caiguts”, ja va ser retirada en el seu moment per un Ajuntament anterior a la democràcia, per cert. El que sí els hi va doldre, en aquell moment, era de llençar el símbol de la creu i l’ha van posar on és ara, davant del cementiri, on ja n’hi havia hagut una altra antigament. Per tant, aquesta creu, en ser traslladada i despullada dels seus atributs, ja no és la creu dels “caiguts”, almenys d’un sól bàndol.
El que preteníem manifestar en no acceptar aquella moció era que no volíem entrar en revengisme que no és el mateix que “oblidar”, a banda que els regidors que governen tenen altres punts de mira primordials com és el dia a dia del poble i treballar per l’avui i el demà de les persones.
Permeteu-me que “no oblidi” que en el primer Ajuntament democràtic (on ERC, per cert, no hi era), a cada Plé els grups portaven mocions de retirada de símbols del règim anterior en una pugna per veure qui en presentava més i en primer lloc. Un dia l’alcalde va fer una reflexió encertada: algú es preocupava després que es fés efectiu el qué es proposava? No; tots volíem que constés en acta qui ho havia demanat primer.
I finalment, permeteu-me que “no oblidi” que el grup d’ERC en un Plé es va oposar a la denominació de l’actual “carrer de la República” i què l’escultura a la República que hi ha a Casa de la Vila va ser iniciativa del grup de govern que voleu posar en qüestió.
També voldria recordar-vos que el “Brum” va ser un periòdic selvatà republicà però no d’ERC i precisament va morir quan el grup local d’ERC de la època el va volguer fer seu i convertir-lo en el propi mitjà de comunicació. Aprofitar, ara, el seu nom per la vostra revista i pel blog ho considero d’apropiament indegut i d’un cert cinisme (o ignorància, en el millor dels casos). Per això ens calen cicles com aquests “per no oblidar”.
Per acabar, voldria aclarir-vos que no tinc el carnet socialista. El meu pas com a regidor dins el grup socialista durant dotze anys, ha estat voluntari i com independent. Un dia de l’any 1995 hem van venir a convidar per anar a les llistes municipals i, amb molt de gust, he estat company de viatge del PSC amb l’únic interès de servir el meu poble més enllà dels partidismes. Per cert, al cap de dos dies hem van venir a veure la gent d’ERC i hem van fer la mateixa proposta. Un altre tema “per no oblidar”.
Suposo que en nom de la llibertat d’expressió de la qual sempre en feu bandera, us sentireu cofois de poder publicar aquesta llarga comunicació meva sense censures i “sense problemes tècnics” com vosaltres sospiteu que hi ha en tot allò que no controleu.
Quedo a la vostra disposició “per imperatiu legal”.
Quim Masdeu Guitert.
ERC avui per avui no ha repudiat mai a les seves conviccions; Ni crec que ha demanat que s’aturin els actes al castell del Paborde.
A les línees i al escrit inicial, del Paborde, es desprèn un punt breu de les actuacions del PSC/PSOE al nostre ajuntament. Que aquestes actuacions siguin per donar vida al Castell o per donar feina a un regidor encobert a mi ja m’estan be.
La historia que hem pogut llegir es molt digna i significativa, no tots els que avui vivim al poble podem dir el mateix. Però de ben segur cada persona sap com lluitar per els principis de llibertat i República. Per aconseguir-ho ERC crec que te un futur d’esperança encara que el camí sigui difícil.
Els joves de la vila potser no serem mai perseguits per la llei, per temes polítics, gracies als nostres pares, avis i amics que lluitaren durant mols anys contra el passat. Però la majoria volem una que la lluita contra la mentida i el feixisme sigui un punt de trobada. Jo però no crec que sigui un sol partit, ni una sola persona els que podran vèncer a la ignorància i a la dreta rància d’aquest país, si no que ha de ser de tots, ja siguin d’esquerres com de dreta, o/i d’entitats i particulars no afiliats, però sobretot demòcrates.
Gràcies Quim per el teu missatge i referent històric, però jo particularment no crec que sigui aquest bloc un mitjà encontra teu, si no un mitja lliure per que tots pugin expressar sense cap tipus de impediment els seus pensaments. I es potser aquesta raó, la de no poder controlar aquest mitjà de comunicació el que pensis que tot es gira al teu voltant i en contra teu.
Ànim amics d’ERC, escolteu la remor sorda del vent.
Pep
Ai Quim, quin pesar sempre pensar que parlen de tu, que tothom et mira, que no t'estimen, que et creuen socialista, que et volen censurar...
Això no és vida!
Amic Quim, en primer lloc volem agrair-te en nom de la gent del BRUM el teu interès en el nostre bloc i la teva activa participació.
En relació al teu extens comentari, permet-te’ns fer-hi alguns aclariments i consideracions:
Si pixem o no fora del test, això evidentment és la teva opinió expressada de manera un xic vulgar i ordinària, expressió que no sembla la més adequada al coordinador de cultura del nostre ajuntament.
En el bloc traiem temes purament municipals i que tenen relació amb el govern local, recorda que nosaltres estem a l’oposició, això a vegades pot originar diversitat d’opinions i certa polèmica, però aquest és el funcionament i l’objectiu de tots els blocs. No pretenguis buscar enemics on no n’hi han, ni donar lliçons d’esquerres, ni voler aparèixer com a víctima d’un ressentiment que si existeix només ho fa dintre teu.
Les afirmacions que posem en boca del regidor de cultura de l’anterior mandat, son les que consten a l’acta de la sessió i que va ser aprovada per tots els grups.
En un moment donat, degut per causes que només vosaltres sabeu, vàreu votar en contra d’una moció amb l’argument de no remoure el passat. Posteriorment i ja en aquest mandat i davant el fet de la presentació per part del grup d’esquerra d’una nova moció sobre el nomenament com alcalde honorari i perpetu al general Franco, el govern actual va rectificar anteriors plantejaments, es va fer la proposta seva i de tots els grups, incorporant-la a l’ordre del dia i sent aprovada per unanimitat.
Tampoc cal que justifiquis la teva trajectòria política, ni que ens expliquis les teves batalletes del temps de la dictadura. D’aquest període segur que a la Selva hi han histories personals de tant o més nivell i interès. El que més ens ha sorprès però, ha estat conèixer el motiu pel qual vareu ser detinguts: “defensar la llibertat d’expressió”, fet que us honora, però que a alguns de vosaltres se us ha ben oblidat durant l’emfàtic camí de la política.
Parles del carrer de la República, i de l’oposició del grup d’ERC a la denominació. T’oblides hàbilment de dir que la proposta del grup d’ERC d’aquells anys anava a favor de la denominació de carrer de la República Catalana.
Un tema que no pots pair és el nom del Brum. Nosaltres vàrem rescatar de l’oblit el nom d’una publicació de caire republicà, editada per un grup de socis de la Defensa Agrària. En cap moment vàrem dir que fos una publicació d’ERC, cal llegir el primer Brum de data novembre del 2005. Crec que pots entendre que no ets tu la persona que s’ha de molestar per aquesta qüestió, ja que no ets ni propietari del nom, ni tens, ni has tingut mai, cap tipus d’autoritat per convertir-te en hereu i guardià dels noms de l’historia selvatana.
La teva afiliació política no ens interessa, ni el teu no a la proposta d’ERC de l’any 1995. De fet si ja t’havies compromès amb el socialistes no és estrany que refusessis propostes posteriors. En aquest punt cal dir que la gent d’ERC d’ara desconeixem totalment aquesta proposta, només ens podem limitar a creure les teves paraules que per descomptat no posem en dubte.
Dius que has estat company de viatge del PSC “amb l’únic interès de servir el meu poble més enllà dels partidismes”. Aquí t’has passat, això és una expressió purament demagògica que no mereix cap comentari.
Per la llibertat d’expressió no et preocupis, el teu comentari no ha de tenir cap censura. No siguis mal pensat, potser és per allò que diuen que: qui mal pensa ...
La gent del BRUM
Que torni aviat en Joan de Masdovelles !!!!
Els conductors del nostre present ens portaran a la ruïna.
No hi ha cap projecte de futur i la gent que vingui després d'aquests que serà aviat, no podrà mantenir res.
Senyor lo Paborde, si us plau, actueu, mogueu els vostres fils.
Atenció: sabeu que els Sr Alcalde te una persona que cada dia mira el Bloc i depres comenten la possible resposta.
QUIM, relaxa't. Estàs tens i això no pot ser bo per la salut. T'has passat una mica amb el teu comentari dient coses que no tenen res a veure amb el tema en qüestió, tu sabràs. També dius coses sobre ERC inexactes totalment, tanta ràbia et fem?
La teva feina és molt necessària, no vegis però fantasmes on no n'hi han.
Xavi.
jajajajj, molt bo Quim! es pot dir més alt, però no més clar.
Pilar, no seas demagoga, si tienes algún problema con el ayuntamiento, presentaté con tus pensamientos, y a lo mejor sales de concejala, però no ofendas a los que no piensan como tú y los tuyos.
Si tu ideologia está cerca de Don manuel Fraga Iribarne, vete a su lado.
L'Esquerra sempre cometent els mateixos errors, barallant-nos entre nosaltres, si us plau, més cordura. o li donarem la raó a gent com la Pilar, que crida l'ignomiosa frase VIVA el Rey ( será tu rey pilarica, no generalizes ).
Pilar,
creo que mis palabras no han sido interpretadas por algunos de vosotros correctamente.
Yo no quiero ni voy a utilizar esta plataforma para explicar mi vida de militante en el partido comunista ni nada de este estilo.
Yo sólo quiero remarcar que el actual ayuntamiento ha cambiado de rumbo y esto debe de ser explicado por el PSC/POSE a sus votantes
JORDI VINYALS el mes d'octubre de 2006 el magnífic ajuntament va presentar el projecte CAPÇAL que donaria excelents serveis als veïns del poble a partir de començament de gener de 2007.
Un any i més després, encara no tenim cap resposta els veïns interessats en aquest servei.
Es farà algun dia, o només va ser una fantasmada, que no va tenir estudiats tots els inconvenients d'un projecte d'aquestes dimensions.
Pots donar-nos alguna resposta?
Gràcies i fecilitats pel teva gestió i dedicació al poble
Estem en crisis ????, el nou casal dels avis que , quan , com.
...Tanta pancarta de suport de Franky, demanant que surti de la carcel per un ultratge a la bandera espanyola.... faríeu el mateix per a defensar a algú que cremés la senyera catalana...?
Publica un comentari a l'entrada